Avui ens ha arribat un bonic missatge del Pep. Jo no he posat res. Potser demà. Gràcies Pep i per a tots la màgia d'aqueta nit
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
4 comentaris:
Avui es la nit de reis. El meu petit Peru está entusiasmat amb la seva grua, que és més gran que ell i no hi ha manera que vagi a dormir. Jo, etuasiasmat amb el meu regal que ve desde les Borges; la meva amiga i el seu estimat que, un cop més, els sentim aprop, tant aprop que sembla que jo també segui en aquest sofa blanc, al teu costat, mentres escoltu les teves alegries i també , repeteixo amb tu, "no es aixó, companys, no es aixó".
Pero ambdós tenim sort, bonica, tu amb el teu estimat i jo amb la meva estimada Miren i aquest marrec que es una joia; i tots, amb els nostres amics, aquells que hi són sempre, malgrat els kilometres. Aquells que odien les mateixes mentides i que voldrien un altre món. Es possible? Jo crec que sí! I mentres ho cregui, ho seguiré dien als meus fills, als meu amics i a tots aquells a qui estimo, siguin on siguin.
Gracies bonica per aquest regal. Bons reis! (ejemmmm).
Avui torna una certa "normalitat". Tothom comença a treballar de nou; tornen a engegar les clases pels nanos; a la tele continúan ofegan.nos de publicitat (es horrorós, cada día més i més) i jo torno a llegir les noticies en aquesta pantalla que es diu internet. Ni ha una que m'ha cabrejat especialment: un dels joves detinguts fa dos dies a Arrasate i acussats de pertanya a ETA,(?) es trova ingressat al Hospital de Donostia, a la UVI, per les ferides que te, després d'haver estat unes hores als calabossos de la guardia civil. "Fractura del arco costal posterior de la novena costilla izquierda" y "rotura pulmonar". "hematomas en tórax anterior y posterior y en la columna vertebral"
"golpes con puños y patadas en cara, tórax, abdomen y extremidades inferiores". Menys mal que a Espanya no es tortura, oi sr. Zapatero? Oi, sr. Rubalcaba?. No vull comentar rés més sobre aixó, es prou evident!.
Em sap greu escriure aquestes cosses, pero també son de les que formen part de la nostra vida, al menys aquí, a Euskadi, i que ens preocupen cada dia. Tampoc vull fer del blog un debat polític, crec que la intenció de la Magda era una altra, pero dexeume dir que avui, estic de mala llet!
Digues-ho, amic. Digues això i tot el que vulguis. Perquè la intenció d'aquest bloc és precisament aquesta. Que puguem expressar i compartir sentiments. I això és el que fas. No és parlar de política, és parlar de tu. Del que vius, dels que sents. Espero que sigui per molts anys que els nostres sentiments no estiguin lligats, només, encara que també, a la quotidianitat de casa nostra i les nostres amistats. El món ens ha d'importar. Viure en un estat on encara es tortura ens ha d'importar, i molt. He sentit la noticia per ràdio venint en cotxe de la feina. I, naturalment, jo també m'he cabrejat. Continuem compartint, aquests moments de mala llet són de molts. Tant de bo aquesta mala llet aconseguís generar un altre manera de gestionar el poder. Vam tenir una il·lusió, fent encara molt poc. Recordo el missatge feliç que em vas enviar el dia que es va anunciar la treva. Tot s'ha acabat, per sempre. Em vas dir. I ara sabem que no ha acabat, que sembla que siguem més en darrera que quan van començar. Algú va dir. Semblava que ens hagués tocat la loteria, però ens han robat el dècim, ens han robat la pau. Cal tornar a començar, cal creure en la pau, malgrat tot em de creure-hi. Malgrat tot. Perquè, certament, quan sent per la ràdio que una persona té un pulmó rebentat, no pots per menys que posar-te de mala llet. Sí amic, de molta mala llet. Fas bé de dir-ho
http://www.javierortiz.net/jor/dedo/tolerancia-a-la-tortura
Publica un comentari a l'entrada