dimarts, 15 de gener del 2008

Una mica de mal al peu, però continuem


Bon dia a tothom
Egun on guztioi
Bos dias a todo o mundo
Buenos días
좋은 아침 (Coreà, no he trobat el Vietnamita)


Són tres quarts de 10 a casa del Ricard i la temperatura és de 3 graus
Són tres quarts de 10 a Ohanes i la temperatura és de 11 graus
Són tres quarts de 10 a Vigo i la temperatura és de 11 graus
Són tres quarts de 10 a Donosti i la temperatura és de 6 graus
Són tres quarts de 10 a Terrassa i la temperatura és de 4 graus
Són tres quarts de 10 a Les Borges i la temperatura és de 2 graus (quin fred)
A Hanoi ja són les tres de la tarda.

El Pep ja deu haver fet moltes més fotos.
Potser encara plou.
A Hanoi la temperatura és força baixa, només 12 graus, (tàpat Pep, no se'ns refredis ara).
Hem conegut el seus amics (són al flickr) i ens ha arribat l'olor del "Lau".
Avui, abans de sortir carregat amb la càmera també ens ha deixat roses.

Per a mi s'ha acabat la bona vida. He disfrutat de dos dies extres de festa que em quedaven d'hores treballades de més el 2007. Ara comença de veritat el 2008 laboral i tinc molta feina acumulada. Avui que és l'últim dia hauré de fer el que no he fet els dies anterior, entre altres coses per culpa d'aquest regal de reis que em té una mica "connectada". Haig d'anar de rebaixes. Haig de buscar un lloc per plantar un bonics cactus que em van regalar el Joan i la Laia, tinc molta roba per planxar. Haig de comprar menjar,cuinar, fer alguna cosa a la casa .... Uf. Adéu, ja tornaré quan pugui .......

Ostres ..... Abans de penjar això descobreixo que el Pep ja ha tornat després de dinar amb el seu diari del dia d'avui, que per a mi comença (ja que estic de festa m'aixeco a les 9) i per a ell ja és hora de migdiada. Em sap greu això del peu, Pep, sort que sembla que estàs en bones mans, però cuidat molt, no facis el valent. I sembla que encara que sigui "connectat" a la vida d'allà al Vietnam, no pot deixar de parlar d'altres implicacions que ens afecten, i és que sí, tot ens afecta, A un grup important de ciutadans se'ls nega el dret de vot el "dret a escollir". Se'ns nega, massa vegades, d'una manera o d'una altra, escollir com volem viure... i com volem morir, perquè en això de l'eutanàsia, també, com en tantes altres coses, el més calen a l'aigüera.

I, Pep, no són parides, són les teves, són les nostres, és això el que m'agradaria que fes la gent que ve per aquí, i els amics que no hi venen tant, explicar, deixar anar les "seves parides" que són molt importants, com si estèssim junts prenent un cafè, compartir allò que ens afecta, entre gent que estimem, gent que tenim allò que m'agrada dir: una ètica comuna.

Jo de vegades també penso que els meus escrits són massa llargs (les meves parides) però em sento bé puguen deixar anar el pap lliurement. Ningú no ha de llegir-ho tot, que esculli, qui vingui, el que vol llegir i el que vol dir

DRET A ESCOLLIR

(Ja són dos quarts d'onze, porto una hora aquí i avui volia anar de presa, és que m'he quedat a mig escriure sense bateria i he hagut de tornar a començar. Joder, és dur, de vegades això de la connexió)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

nena veig qu'estas una mica atabalada amb tanta feina, autentica "ama de casa", jo vaig a sopar, dema no conectare amb vosaltres perque tinc dina amb els mestres el menú es CORREAS, no saveo el que es ? un altra die os ho explicare i a la nit son LOS CHISCOS DE SAN ANTON, tampoc saveo el que es , tambe os ho explicare, vale

Anònim ha dit...

Correas .. crec que les recordo. Però per si de cas no diré res. Encara