dissabte, 26 de gener del 2008

MEXIC


Avui ha vingut la Dolors des de Mexic.

Diu:

Hola des de Mexic.

Aquest ordinador és tercenmundista, i molt dificil de manegar.
Estem molt . El viatge una pallissa, peró . Fa calor i bons dies, abans d'ahir vam veure una tormenta freda de llamps i trons impressionats, des de la terrassa de l'hotel. Més tard vam saber que havia fet molt mal a una part de la cuitat, incluent algun mort. Quina paradoxa! I nosaltres contentes pel que habiem viscut.
Demà comencem ruta. Aquí és una ciutat inhumana, com diu la Carme, pero ens movem bé.
Fins aviat,molts petons esperant noticies vostres.

_____________________________________________________________________

Com sempre, quan algú de nosaltres és a un lloc concret, tots hi som una mica.

Com sempre, des de l'aespaialitat i l'atemporalitat, podem anar a veure Mexic o podem parlar amb algun il·lustre ..... encara que ja no sigui aquí, encara que, de fet, hi serà sempre.

Avui, al escriure Mexic al títol de la nova entrada, l'Octavio Paz ha aparegut somrien, ha llegit els derrers comentaris i ens ha deixat algunes de les seves frases.

- Las masas humanas más peligrosas son aquellas en cuyas venas ha sido inyectado el veneno del miedo.... del miedo al cambio.

- Una nación sin elecciones libres es una nación sin voz, sin ojos y sin brazos.

- Ningún pueblo cree en su gobierno. A lo sumo, los pueblos están resignados.

I finalment, conminant-nos a continuar amb les històries de les cases, i molt en sintonia amb el Ricard, l'Octavio ens diu:

- La arquitectura es el testigo menos sobornable de la historia.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Peeeeeeeeeeeep

Ben tornat. Petons

Anònim ha dit...

Parlant de l a por... Avui a les 6 del matí he arribat a l aeroport de Frankfurt després de 11 hores aburrides de vol desde Bangkok. Uns 9.000 kms.
Estava doncs aburrit a la sala dels Handicraft (gent que necessiten ajuda per minusvalía o perque són vells o no parlen l'anglés i no s'enteren de rès etc). Hi había una gran porta de vidra que donava al un ample pasillo.
Un carro de ferro abandonat un moment al costat de la pared, una caixe de cartró sobre el carro. No havien passat 5 minuts i arriban 5 policíes a inspeccionar el paquet abandonat; passen dos minuts....arriben dos policies més, tres minuts més, dos policies més Ja neren 9!!!!! Tots mirent perplexes la caixa de cartró. De cop, dos minuts més tard arriba el que sembla el jefe: alt, barba blanca i moltes medalles. Detmana a un subordinat la navalla del esmorçar i tot valent obre el precinte de la caixa: galetes!!!!! Una caixa de galetes que contenia galetes!!!! Tots riuen i es saluden emocionats després de la gan acció policial!!!! Jo, que m'ho mirava desde darrera la porta em descollunava! Efectivament, vivim amb por, amb molta por! Desseguida arriba pel fons del pasillo un home negre, empleat de Lufthansa amb un altre carro i tres caixes més igualetes que la del primer carro!!!!! Els polis alucinant, jo ja recargolarme per terra... el pobre home havia de deixar al carro uns instants per anar a buscar més paquets! S'el van endur a ell i els seus carros! i els seus paquets!!! Cóm es pot deixar un paquet sól a un aeroport?. Jajajaja Vivim amb por, amb molta por!
Una estona més tard, em portan cap al control policial per pasar a la zona d'embarque. Després de registrarme tot be, passen la meva motxila i la croça per l'escaner. Em fan terure la cámara de fotos de dins i em diuem: special check! i resulta que pasen una especie de esponja petita per tota la cámara. (Despés, com que sòc molt curiós, lo dic: i que cony espera trovar a la meva cámara? Special Check d'explosius, em diu! Jjajajajaja. Ja veieu! L'amoros ull comunitari suspitós de portar explosius!. Aquelles mirades d'aquells nens sí que eren explosives, babaus!!!!!!
Por, vivim amb por!
(Per cert, ja os escric desde casa. Instalat de nou a la llar, feliç de tornar amb els meus.... hummmm.... els d'allà també ho són els meus).

meiga ha dit...

Ongi etorri Josep

Anònim ha dit...

PEP VIENVENIDO!!!.
Ahora, segun parece, podremos disfrutar alguna que otra historia de Méjico, aunque Dolors quizás no lo tenga tan fácil.
Con que facilidad pasamos de un lado del mundo al otro!.

Chicos un día sin visitaros y.... jodeeerrrr!!! Que seria se ha puesto la cosa!!! Me he quedado así como...plana...como quien cae desde las alturas y se estrella contra el duro asfalto.

¿Acaso no da miedo tot plegat?.

Besos a todos