Connectar-se. O no

Des que he encetat aquest bloc tinc ganes de dir alguna cosa respecte al tema de la connexió - desconnexió. Ja vam mig parlar d'això amb motiu de les "desconnexions" del Pep amb les seves escapades a Vietnam.

Tinc a "favoritos" el bloc del Javier Ortiz i gairebé cada dia llegeixo el seu article que a més publica el diari "Público". Em sembla un persona d'una gran lucidesa i els seus comentaris em permeten "connectar-me" a la realitat exterior a través d'una mirada intel·ligent.
Avui ens alertava del programa del PSOE i acabava dient que el programa que els dirigents socialistes presenten a les eleccions és com el del PP, només que una mica menys brutal: una mica menys clerical, una mica menys hostil a "la perifèria", una mica menys lliurat al diktat de Washington. El que passa, diu l'Ortiz, que no es tracta de ser,una mica menys, sinó de ser una altra cosa.

No, no patiu, no estic convertint aquest bloc en un debat polític, no volia dir això. Només que, inevitablement, aviat tornaran les eleccions a "Espanya" i ens afecten a tots els que encara formem part d'aquest Estat. La cosa és gairebé bilateral entre Zapatero i el Rajoy, i prefereixo el Zapatero perquè és una mica menys .... però naturalment, no n'hi ha prou. No, no és això. És tracta de ser una altra cosa. I aquest ser o no ser una altra cosa m'afecta de manera directa i no m'hi puc desconnectar.

Aquest matí he parlat amb el Pablo i comentàvem el tema (per cert té l'ordinador espatllat i no ens pot llegir, quan li arreglin m'ha promès venir per aquí).Doncs el Pablo em deia que va veure un dia aquest bloc (abans que el seu aparell es poses malalt, l'ordinador, vull dir, clar) Quants parèntesis, no acabaré mai. Sintetitza, Magda, molt bé torne-m'hi.

El Pablo deia que havia vist el comentari del Pep sobre l'Igor Portu i que li semblava que s'excusava per fer-lo. Li volia contestar dient que el que ell feia era un comentari dels seus sentiment, que aquests sentiment formaven part de la vida, que havien d'existir, que no podem ser aliens al que passa al món. El que passa, allà fora ens afecta, ens colpeix, ens fa bé o ens fa mal, i és important saber-ho i, sabent-ho, compartir-ho. sempre que es pugui, amb aquelles persones que tenen una ètica comuna. Es podia, i calia, fer comentaris com el del Pep sobre la tortura. Tot això, em sembla que és el que el Pablo volia dir, però se li va posar malalt l'aparell (l'ordinador) i no va poder fer-ho. Per això ho faig jo per ell i, en tot cas, quan vingui, ja em corregirà.

Ep, de veres, no vull fer un forum polític, vull parlar, ho deia al començament i m'hi mantinc, de la connexió - desconnexió.

I és que quan jo escric aquest blog, quan l'Enric es possa dins una bona literatura i ni em sent si li dic que es hora de sopar, quan el Pep engull mirades sinceres al Vietnam, quan el Pablo es fica dins d'una de les seves creacions i no recorda l'hora que hem quedat ... no estem desconnectats, perquè no som un aparell que es desendolla i se li esborra tota la informació i totes les seves funcions. No, no som robots que desconnectem amb un botó. Som humans que necessitem "connectar-nos" a nosaltres mateixos a allò que ens omple i ens fa viure.

No podem plantar-nos davant el senyor Zapatero per dir-li que no és això, no és això (la paraula companys l'elimino perquè no em surt aplicar-la en el context). No podem, moltes vegades, dir als nostres caps o companys de feina, als cobradors d'impostos, als agents del trànsit, que tanta norma ens idiotitza. Hem de fugir, de tant en tant, de la hipocresia i hem de "connectar-nos" a la nostra veritat, La Dolors, quan viatja, no s'escapa de res, va a recollir i troba. No desconnecta quan plasma el que ha trobat en els seus magnífics àlbums de fotos a través dels quals ens mostra i es mostra. És precisament constrint aquests àlbums quan està més connectada. La Pepa no "fuig" de cap obligació quan es "connecta" per gaudir, posem per cas, d'una bona conversa amb el Ferran.

Que no ens enganyin, un cop més, amb les paraules. No som màquines construïdes per produir o consumir. No som màquines que acumulen informació sense analitzar-la i procesar-la d'acord amb uns sentiment i amb una ètica determinada (la que tingui cada un). No poden desconnectar-nos. Quan sortim del món fet a imatge i semblança dels factics no estem desconnectant, ens estem connectant a la vida. VIVIM. I aquesta vida que generem empeny, com el vol de la papallona, les vides dels altres.

Cal que deixem lliure el potencial de nosaltres mateixos que tots tenim. No hem de ser infidels, no ens hem de ser infidels. Hem de connectar-nos, i molt, al que de veritat som i deixar-nos portar, sense mandra, pel que sentim, per la nostra veritat.

Però és ben cert que els Zapateros i el Portus, els Sarkozys, els Bushs .. hi són, les seves obres, i les obres d'altres menys mediatics, han entrat, ho volguem o no, a formar part de nosaltres i no ens en podem desentendre. Connectem-nos-hi doncs quan calgui, i si el sentir-los ens fa mal, diguem-ho, compartim-ho, extenguem-ho, lluitem-hi, cadascun a la seva manera i amb les seves armes. Escoltem i respectem, també, les lluites dels altres. Compartim ètiques i veritats, enriquim-nos del que és diferent. Però que no ens enganyin amb el llenguatge, quan ens endinsem en nosaltres mateixos i foratgitem Zapateros, obligacions, normes o feina no desconnectem de res. Estem connectant amb la vida.