divendres, 4 de gener del 2008

Inici

Quatre de gener de 2008. Les Borges del Camp.

Asseguda al costat de la llar de foc de Torre Sans, escoltant els sons dels ocells que encara queden en el jardí i amb un quadre verd natural darrera la finestra, just al davant del sofà on estic asseguda mentre teclejo un portàtil nou, regal de Reis de l'home que estimo i amb qui comparteixo la vida des de fa cinc anys i mig.

Vuit anys, ja, de segle XXI. Quan de temps ha passat d'aquell “2001 Odissea a l'Espai” que vaig veure per primera vegada al cine club del Regina! Llavors ni podia imaginar-me què seria de la meva vida al 2008. Llavors, si m'hagués pogut veure aquí i ara, hagués firmat. Avui continuo firmant.

Hi ha moments que desespero, moments en què tot sembla massa buit, massa pobre. Ideals de joventut que no se sap on han anat a parar. Aquells setanta plens de confiança en un futur diferent, un món millor .... Aquells grups de persones unides en una mateixa lluita, compartint, sentint, vivint ... De vegades encara busco aquesta vida, i em sembla que no la trobo. Estiro els braços per palpar companys, idees, ètiques comunes ...

Els esdeveniments socials. La realitat de les noticies. Les lleis, els controls, les mentides dels que manen. Em sento encara rebel, com quan era adolescent i decidia que no, que no era això companys, pares, no és això... que no és això. I no sé que fer-ne d'aquests sentiments.

Escriu, em diu l'Enric, i jo li contesto: Però a qui? Com? Per a què?

Sóc al sofà blanc de casa, la casa que comparteixo amb l'home que estimo. Tinc a les mans una eina que m'ha regalat insinuant que podia escriure, que podia deixar anar tot allò que masses vegades se'm queda al pap i que, fins i tot, podia compartir-ho

Sóc a la sala de Torre Sans, vora el foc i sentin el cant dels ocells que encara queden, entra una llum preciosa per la finestra. Hi ha pau. Si el segle passat, si durant aquells setanta que enyoro, hagués vist, com en una pel·lícula, aquesta situació, hagués firmat. I encara firmo, més que mai. Soc afortunada de ser aquí de compartir la meva vida amb l'Enric i de poder escriure tot això.

D'altra banda no estic sola, tinc, a més del meu company, molta gent que estimo, amb qui puc compartir il·lusions, i també una ètica de vida similar.

Sí, soc afortunada i tinc ganes de dir-m'ho i de dir-ho.

9 comentaris:

Magda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Comentari de la Pepa fet el dia 5 de gener

BIEN POR ENRIC!!!!!.
UN BESO ENRIC Y MUCHAS GRACIAS POR HABER PROVOCADO ESOS SENTIMIENTOS EN MI AMIGA . POR HABER PUESTO, ADEMÁS, EN SUS MANOS EL INSTRUMENTO PARA QUE LOS MANIFIESTE CON PALABRAS Y NOS HAGA PARTÍCIPES DE ELLOS A UNOS CUANTOS ELEGIDOS (ASÍ ME SIENTO: COMO UNA ELEGIDA), Y NO CONFORMÁNDOTE CON TODO ELLO, LA ANIMAS Y NO DEJAS DE ANIMARLA A QUE LO HAGA.
NO ME EXTRAÑA QUE FIRME. GRACIAS ENRIC. (sigue así) ESTOY CONTIGO.

MAGDA, DILE ESTO DE MI PARTE A ENRIC. Y....CARIÑO, HAZLE CASO!!! SÁCALE RENDIMEINTO A TU REGALO DE REYES. HAZ USO DE ÉL COMO TU SABES.

ME HAS CONMOVIDO ENORMEMENTE. SE ME HAN PUESTO LOS PELOS DE PUNTA Y SE ME HAN SALTADO LAS LÁGRIMAS.
DESDE LUEGO HABÍA QUE FIRMAR.
UN BESO.
TE QUIERO.

(no sé que es lo que has hecho ni en qué sitio de internet estoy ahora ni sé si volveré a encontrar este sitio, pero ya se irá viendo)

Magda ha dit...

Jo ja hi participaria pero de entrada tinc un problema doncs ho has fet a windows Live i jo n o tinc ja hotmail i no puc inscriure-m. Perque no fas servir algún altra tipus de blog, que ni han molts i es el mateix?


jgirona@mac.com

Magda ha dit...

L'anterior comentari hauria d'haver estat com a Josep i no com a Magda. Així ho he fet amb el de la Pepa (publicat de fet a l'altre espai que el Pep no ve) Però passo d'eliminar més comentaris. Encara no en sé. Provo, i aquestes proves de fet les faig perquè m'ho passo bé i perque no puc dir que no als meus homes preferits. L'Enric em va dirm quan vaig crear l'altre espai, que el que havia de fer era un bloc i no allò. Uns minuts més tard el Pep em diu el mateix.

Be, homes de la meva vida, aqui teniu un bloc (un embrió de bloc, més aviat) I perquè o sapigueu només i esteu convidats, de moment, vosaltres dos. La Pepa ja s'ha perdut a l'altre que és una prolongació del messenger de hotmeil que ja fa servir i la resta de gent que he convidat, a l'altra, ni m'han contestat.

Aqui teniu la primera parida perquè em digueu si val la pena seguir o millor una altra cosa.

Apa, per vosaltres

Anònim ha dit...

si, pot publicar tothom

Anònim ha dit...

No sé si me parece mejor. Desde luego es bonito pero he hecho varios intentos de contestar y al parecer no es posible sin registrarse. ¿tengo que registrarme? ¿donde?.
Bueno, como en mis intentos además de probar el nuevo sistema qiuería compartir con vosotros un deseo que me expresaba Feran para mañana y que hago mio, ahí va por este otro sistema:
"Que los reyes os traigan muchas cosas. Sobretodo su actitud vital: esa de ponerse en camino siguiendo una estrella, "su" estrella. Seguro que hasta podemos decir "nuestra" estrella. Un beso

Anònim ha dit...

Fins ara m'agrada com va. Segueix.

meiga ha dit...

Ja soc aqui... Otra frase evocadora.

La telepatía existe. Hoy a la mañana ponía en orden algunas de mis cosas y encontraba un diario con anotaciones de unos breves pero hermosos días de verano, junto a esos mismos árboles y puede que los mismos pájaros.

Mientras Magda estaría pensando en el correo que nos iba a mandar a los rezagados.

Ahora a la noche vuelvo al mismo lugar, como si fuese una calçotada virtual, o una reunión de verano en la playa de Calella. Os veo a todos y disfruto a tantos kilómetros de distancia de vuestra compañía.

Hermoso regalo que nos has hecho Magda. Quizás no lleguemos a cambiar el mundo. Pero ya sabes "Res no es mesquí ni cap hora es isarda..."

Bicos

Alicia

Anònim ha dit...

Potser ja em toca a mi dir-hi la meva. Estic content, la Magda comença a escriure. Ha creat aquest espai d'aportacions, que també és un espai de reflexió, com mostren alguns comentaris del Pep, i la mateixa definició del blog: "Estiro els braços per palpar companys, idees, ètiques comunes ..."

Magda, si ets afortunada, saps molt bé que jo també ho sóc.