divendres, 25 de gener del 2008

NO TINC RESPOSTES. NOMÉS UN CONTE POC OPORTÚ


Potser avui, a les portes d'unes noves eleccions en les quals jo, com de costum, anuncio que penso votar, algú em podria dir que no és el millor moment per explicar contes i, menys, el conte que em proposo explicar.

Però, precisament perquè som a les portes d'unes noves eleccions en les quals jo, malgrat tot, penso votar, em proposo explicar un conte que considero molt il·lustratiu sobre el què pot arribar a ser la anomenada democràcia quan es converteix, pura i senzillament, en la democràcia de les urnes i especialment quan s'immergeix dins un sistema on és el poder econòmic i no els partits polítics qui estableix les normes

El conte fa així:

Hi havia una vegada un restaurant que era famós per la seva manera de cuinar pollastres. Cada dia centenars d'aus provinents de granges de tot el país feien cap al restaurant on eren degollades, plomades, guisades i assaborides per gurmets i altres personatges de renom. Va arribar el dia que el cuiner en cap es va jubilar i el seu ajudant, que havia aprés del mestre, el va substituir. El nou cap de cuiners era jove i tenia idees avançades i progressistes, i heus aquí que va decidir implantar la democràcia a la cuina, una democràcia tan participativa que fins i tot els pollastres hi podrien dir la seva.

El cuiner en cap va reunir els primers pollastres que van arribar el dia del seu nomenament i els va dir – Heu de saber que aquí les coses han canviat, s'han acabat les maneres dictatorials dels meus antecessors. Establirem un sistema d'eleccions i vosaltres podreu decidir com voleu ser cuinats – Mentre repartia les paperetes amb una llarga llista de guisats diversos i salses de mil i una barreges, un pollastre va aixecar tímidament l'ala i va dir – Disculpeu mestre, es que jo no vull escollir com ser cuinat, perquè jo, no vull ser cuinat – El cap de cuiners es va enrabiar moltíssim ja que era evident que aquesta proposta no podia de cap manera convertir-se en una elecció vàlida. Aquesta era una proposta fora del sistema. No cal dir que el pollastre inadaptat va ser exclòs de la participació electoral i sense més preàmbuls, degollat, desplomat i guisat com el cuiner va considerar més profitós.

Fins aquí el conte anti-sistema explicat per una que anirà a les urnes. És l'únic que m'ha vingut a la ment com a resposta als comentaris de la Susa, l'Alicia i el Pep. Per què no reaccionem en front de l'embranzida de la dreta? Per què a la manifestació de Barcelona per a la despenalització de la interrupció voluntària de l'embaràs només hi van assistir 500 persones? Per què la criminalització sembla l'única resposta dels poders públics a qualsevol problema? Per què ... Què podem fer per contrarestar els sentiment d'impotència?

Són altres misteris que es sumen als que ja teníem oberts en el "Ho deixarem sense títol" El que passa és que aquests nous misteris són molt més seriosos. No són jocs de paraules de quatre arreplegats que es troben en un blog que, avui, a més de no tenir títol, tampoc no té respostes.
Però, malgrat tot, una altra democràcia és possible, un altre món és possible. Algunes persones hi creiem. Apel·lo a la nostra "ètica comuna" i en faig promesa de fidelitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com que és "conforme a la meva ètica" m'adheriexo i us convido a adherir-vos a un manifest que ha estat elaborat amb les aportacions i el consens de moltes ssociacions, entitats i persones
relacionades d’una manera o d’un altra amb la pluralitat familiar. Persones que tenim en comú que no volem seguir immòbils davant el discurs excloent d’un sector minoritari que pretén imposar el seu model familiar com a únic, menystenint la dignitat de la resta de famílies.

El diumenge al matí es llegirà als mitjans aquest manifest en resposta a la manifestació convocada per aquests sectors.

Quantes més adhesions rebem més representatiu serà d’un
sentir col·lectiu que s’ha silenciat fins ara.

Us podeu adherir com a entitats u organitzacions fent-nos
arribar el nom complert de l’entitat, o com a persones
individuals fent arribar el nom, cognoms i nº de DNI.

Recollirem les adhesions al correu:
familieslg@familieslg.org URGENTMENT PERQUÈ ES PER AQUEST
DIUMENGE 27
Si no creus en el model únic de família que la jerarquia eclesiàstica vol imposar adhereix-te al manifest en aquesta gran reacció ciutadana, i fes circular aquest correu entre les teves amistats i entitats que hi puguin estard’acord!!

TAMBÉ esteu tots convidats a venir en família a la lectura
publica del manifest que es farà el diumenge 27 de gener a
les 10 del matí al Centre Cívic Cotxeres Borrell (C.
Viladomat, 2-8. Barcelona), podeu correu per fer previsió de quantes persones serem.

Coordinadora Manifest: Per totes les famílies, en plural

Més informació: Miquel Angel: 699491236, Marissol
653454628,
Griselda 655253887

(Text del manifest al proper comentari)

Anònim ha dit...

MANIFEST:
Per totes les famílies, en plural.
Aquesta és una declaració escrita des de la llibertat democràtica i amb l’adhesió de
múltiples entitats, organitzacions i ciutadania, representatius de diferents
ideologies, religions, diferents orígens ètnics i culturals, i diverses orientacions
sexuals; units en el nostre compromís amb la igualtat, la diversitat i la justícia.
Volem que les nostres paraules serveixin per donar força a totes les persones que
estimen i són estimades, a totes les persones que no volen imposar res, i a
totes les persones que respecten la diversitat, per alçar les seves veus en defensa
de les famílies, en plural.
REBUTGEM plenament tota manifestació
en contra de les llibertats dels altres,
en contra de la diversitat existent en els models familiars: separats, divorciats,
monoparentals, famílies reconstituïdes, homoparentals...i tants d’altres.
RECLAMEM que no es confongui a l’opinió pública imposant un sol tipus de moral
que converteix a tantes persones i famílies en “pecadores”, indignes i ciutadanes de
segona.
EXIGIM que no es promogui l’exclusió social,
que no es falti al respecte a les persones que han escollit lliurement el seu model
familiar...
que els que es manifesten a favor d’un sol tipus de família no s’oblidin dels principis
evangèlics que diuen representar: no jutgeu i no sereu jutjats.
Als qui han convertit la família en centre del debat polític amb la intenció de voler
imposar el seu model únic, des d’una prepotència moral que ningú els ha concedit,
els DEMANEM que s’apropin a la nostra mà estesa a la tolerància, a l’acceptació i a
la defensa de tots els models familiars que existeixen i conformen la nostra major
riquesa social.
A totes les famílies, FAMÍLIES EN PLURAL, els DEMANEM que treballem plegades
per exigir als nostres representants polítics mesures que ens ajudin verdaderament
en els nostres problemes reals, del dia a dia. No deixem que els que es manifesten
en favor d’un sol tipus de família ens distreguin amb un discurs artificial de les
condicions morals “per ser realment” una família. Centrem-nos en demanar
polítiques per ajudar a TOTES les famílies:
• la millora de la conciliació laboral i familiar
• que es reconegui el valor de la criança i de la cura als altres
• subsidis i prestacions que recolzin les i els cuidadors i llurs infants
• permisos de paternitat i maternitat prou generosos que permetin a totes les
famílies cuidar els seus nadons
• que es recolzi a les mares que alleten els sis primers mesos
• accés universal a escoles bressol gratuïtes
• escoles infantils públiques i gratuïtes per a totes les famílies
• legalitzar les alternatives educatives escollides per algunes famílies
• serveis de proximitat que recolzin la cura dels infants fora de l’horari escolar
• mesures en defensa de la igualtat d’oportunitats de les dones, de les mares i
dels pares que volen ocupar-se dels seus fills i filles
• mesures contra la violència de gènere
• mesures contra la pobresa i la precarietat d’algunes famílies
En definitiva des d’un ampli teixit associatiu de la societat civil EXIGIM que es
tanqui ja el discurs excloent que pretén treure drets als ciutadans i ciutadanes i es
comencin a debatre temes que defensin realment les famílies, en plural. No podem
permetre que es defensi un únic model de família, quan la gran majoria de famílies
volem que es defensin totes les opcions, que les entitats sota-signants
representem.