NO TINC RESPOSTES. NOMÉS UN CONTE POC OPORTÚ

Potser avui, a les portes d'unes noves eleccions en les quals jo, com de costum, anuncio que penso votar, algú em podria dir que no és el millor moment per explicar contes i, menys, el conte que em proposo explicar.

Però, precisament perquè som a les portes d'unes noves eleccions en les quals jo, malgrat tot, penso votar, em proposo explicar un conte que considero molt il·lustratiu sobre el què pot arribar a ser la anomenada democràcia quan es converteix, pura i senzillament, en la democràcia de les urnes i especialment quan s'immergeix dins un sistema on és el poder econòmic i no els partits polítics qui estableix les normes

El conte fa així:

Hi havia una vegada un restaurant que era famós per la seva manera de cuinar pollastres. Cada dia centenars d'aus provinents de granges de tot el país feien cap al restaurant on eren degollades, plomades, guisades i assaborides per gurmets i altres personatges de renom. Va arribar el dia que el cuiner en cap es va jubilar i el seu ajudant, que havia aprés del mestre, el va substituir. El nou cap de cuiners era jove i tenia idees avançades i progressistes, i heus aquí que va decidir implantar la democràcia a la cuina, una democràcia tan participativa que fins i tot els pollastres hi podrien dir la seva.

El cuiner en cap va reunir els primers pollastres que van arribar el dia del seu nomenament i els va dir – Heu de saber que aquí les coses han canviat, s'han acabat les maneres dictatorials dels meus antecessors. Establirem un sistema d'eleccions i vosaltres podreu decidir com voleu ser cuinats – Mentre repartia les paperetes amb una llarga llista de guisats diversos i salses de mil i una barreges, un pollastre va aixecar tímidament l'ala i va dir – Disculpeu mestre, es que jo no vull escollir com ser cuinat, perquè jo, no vull ser cuinat – El cap de cuiners es va enrabiar moltíssim ja que era evident que aquesta proposta no podia de cap manera convertir-se en una elecció vàlida. Aquesta era una proposta fora del sistema. No cal dir que el pollastre inadaptat va ser exclòs de la participació electoral i sense més preàmbuls, degollat, desplomat i guisat com el cuiner va considerar més profitós.

Fins aquí el conte anti-sistema explicat per una que anirà a les urnes. És l'únic que m'ha vingut a la ment com a resposta als comentaris de la Susa, l'Alicia i el Pep. Per què no reaccionem en front de l'embranzida de la dreta? Per què a la manifestació de Barcelona per a la despenalització de la interrupció voluntària de l'embaràs només hi van assistir 500 persones? Per què la criminalització sembla l'única resposta dels poders públics a qualsevol problema? Per què ... Què podem fer per contrarestar els sentiment d'impotència?

Són altres misteris que es sumen als que ja teníem oberts en el "Ho deixarem sense títol" El que passa és que aquests nous misteris són molt més seriosos. No són jocs de paraules de quatre arreplegats que es troben en un blog que, avui, a més de no tenir títol, tampoc no té respostes.
Però, malgrat tot, una altra democràcia és possible, un altre món és possible. Algunes persones hi creiem. Apel·lo a la nostra "ètica comuna" i en faig promesa de fidelitat.