dimecres, 9 de gener del 2008




Bona nit ....
Sabeu? Avui tampoc no parlaré de la casa del Ricard .....
Què deu ser la casa del Ricard?
Quins misteris amaga?
No us pica la curiositat?




Avui he arribat tard. M'ha tocat una reunió en què no contava i han tocat les set quan encara era a la feina. Buf. Estic cansada. Però demà tindré més temps i .... potser parlaré de la casa del Ricard.

Vinc aquí, especialment, per deixar una entrada nova de manera que si algú, si pot ser algú més que el Pep, vol posar algun comentari no li calgui fer-ho en dates massa endarrerides.
És una mica emprenyador que només jo pugui fer entrades, això dels blogs està bé, però m'agradaven més els grups, eren més comunitaris ... Sí, els blogs permeten fer arribar tot allò que un (una) vol dir a tothom qui ho vulgui llegir, està bé, millor que la llibreta a la tauleta de nit que es queda en la intimitat del que escriu. Tothom ho pot veure, sí, però en definitiva el que escriu de veritat, el que mostra la pantalla primera, només és un, és el bloc de ... d'una sola persona, és individual. Definitivament, m'agradaven més els grups, però s'han imposat els blocs, s'ha imposat, crec, l'individualisme.

Sisplau, si veniu a mirar, encara que no escriviu ... sisplau, no deixeu de llegir els comentaris, també els fets en dies anteriors, perquè allà hi ha bona salsa.

Bé, jo també tinc feina a casa, ningú no diu “dejalo ya y ven a ayudarme” però em cal fer cosetes.
Demà, potser, parlaré de la casa del Ricard.

Pepppp. Les croquetes!!!!!!!
Si demà tornes, encara que estiguis a punt de marxa, llegiràs alguna cosa sobre ...... Potser sobre la casa del Ricard ... (o no)




9 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no se qué es aixó de la casa del Ricard, pero aquestes butifarres fan una oloretaaaaaa.......!!!!Torrades amb botifarra! D'aixó no en tenen a Vietnam, cullons!!! Potser caldrá obrir allà un xiringuito!. Bueno, bon profit i fins demà.

meiga ha dit...

Magda, no te agobies con que si esto es individual o comunitario, el caso es que es y podemos entrar tod@s, y nos sentimos muy a gusto.
La verdad que ya me está picando la curiosidad con lo de la casa de Ricard. Es como el reclamo de los avances de las pelis en el cine... El cine¡ cuanto hace que no voy!, es que no echan más que americanadas.

Y a tí, Pep, a este paso "que te quiten lo volado". Debes de tener un bonito record de kilómetros y horas de avión. Y de fotos ya no digo...

A mí tampoco me está llamando nadie en este momento, pero son horas de dormir un poco.

Gabón lagunak, bona nit amics, boas noites amigos

Anònim ha dit...

Pues sí, querida Meiga; són muchas horas de avión y perdidas en aeropuertos, quizás ese aspecto es el más aburrido de todos pero...es que creo que lo demás, me compensa. Precisamente cuando decía si tendría o no tiempo para escribir en el blog, quería decir, mas bien, si me acordaré; pues una de las sensaciones agradables de estos viajes es el desconectar No saber nada de zapateros ni lehendakaris; no saber nada de la Clinton ni el Obama; no saber nada del nuevo mesías Sarkozy, que después de un par de polvetes, parece que quiere volver ha hacer la revolución francesa, pero...al revés: quitando a los trabajadores y emigrantes parte de lo poco que tienen y organizando el país como una buena empresa capitalista. No saber nada de ese mundo (aparte amigos y familia, of course) que cada día me aburre más y más y meterme en ese otro mundo de cosas vitales. De ojos penetrantes. De manos que piden, pero que quedan abiertas para el viajero y ofrecen sincera amistad. De sonrisas agradables que invitan a vivir.
Ese desconectar me reconforta y me da nuevas energías. Me llena de paz. No sé si voy a batir un récord de kilómetros, pero sí te aseguro que un record de esperanzas.
"Que me quiten lo volado"...cada día m'agrada més "navegar".
(Estoy contento de encontrarte de nuevo por aquí, mi señora de las letras).

Anònim ha dit...

Desconnectar?

Agafar l'avió per retrobar ulls penetrants, mans obertes,amistats sinceres i somriures que conviden a viure és desconnectar? Buscar la manera d'omplir-se de pau és desconnectar?

Escriure en un blog i engolir després, poc a poc, les paraules dels amics que són com un bàlsam de confort contra tota la mesquinesa que ens esquitxa allà fora, és desconnectar?

Tancar la televisió, la radio, el diari .... i fer-nos sords, per una estona, als sarkozys de la vida, potser amb un bon llibre de “ficció” a la mà, és desconnectar?

Connectar-nos a les nostres necessitats, a les nostres veritats, és desconnectar?

Connectar-nos a les nostres esperances, d'altra banda compartides. Unir sentiments amb tot allò que ens és bo per a la nostra salut i, probablement, per a la salut de l'entorn, és desconnectar?

És real la casa del Ricard? Connectar-se a aquelles parets i tot el que amaguen es una fugida o una trobada?

Però, insistentment, els sarkozys tornen en malsons per obligar-nos a desconnectar de tot allò que volem i necessitem fer real.

Anònim ha dit...

Ep, encara no he fet l'entrada d'avui ... però tinc temps fins les dotze de la nit. Encara pot ser que la faci i encara pot ser que, abans que el Pep s'enlairi, parli de la casa del Ricard.

Anònim ha dit...

Saps molt be que quan dic "desconectar" vull dir tot allò que has explicat tu millor. Gracies. aiiii.... que s'em crema el rap!!!

Anònim ha dit...

veig que esteu tots plegats molt filosofics,jo encara no estic a la ona, espero inspirarme aviat, aixo es una prova, tinc moltes faltes d'ortografia pero la meva amiga magda diu que tinc que escriure en catala. Jo si se uqe es la casa del Ricart crec que es el amic de Mallorca, no se res mes, que la Magda i Enric s'ho van passar molt be, se me quema la olla adios y petons per a tots

Anònim ha dit...

Jajajaja.....sembla que a totds s'ens crema el sopar!!!!! Benvinguda Susa a aquest espai, que es el nostre, el de tots, el de la gent que s'estima. Ojo l'olla!!!!!I no et preocupis, ningú estem a l'ona, explica alló que et passi pel cap que segur serà cosa bona per tots.

Anònim ha dit...

Susa .... nena, ja ho veus. Això no és gens complicat.

Ah! Com m'agrada que sigueu aqui.

Suposo que a la Pepa no se li cremarà el sopar. Ostres però a veure si diu alguna cosa

Ep i que cada un escrigui amb la llengua que vulgui i la ortografia, com tota norma, està per transgredir-la