dilluns, 14 de gener del 2008

Som a Hanoi

Avui plou a Galicia, a les Borges i a Hanoi.


I és que som a tot arreu. Portem un dia al Vietnam i el primer que hem fet en aixecar-nos és anar cap a Hoan Kiem llac. No ho sentiu així? No noteu la seva màgia? Recordo de quan hi era el somriure d'un nen jugant a espases de fusta amb el seu pare. Recordo les mirades perdudes de la gent, llac enllà, deixant passar l'estona ... relaxats. Sí, Hoan Kiem té una màgia especial. És per això que el vaig penjar al menjador de casa. Avui al Flickr he trobat una foto quasi idèntica, el mateix racó. Igual de preciosa, les fulles són més clares i menys verdes. Éstà feta en una altra època de l'any, plou i fins i tot fa una mica de fred. Hi ha poca gent visitant les paradetes dels carrers propers al llac. Però les paradetes hi són, amb tots els seus colors. Senzillesa de productes. Riquesa de productes comparant-los amb les galeries clonades de les nostres ciutats. Quins colors! Cada una d'aquestes paradetes és una obra d'art. Heu vist els colors d'aquests vestits penjats ?... I és que, d'alguna manera, tots, avui, hem estat passejant per Hanoi. Ara segurament estem sopant amb amics, o a punt de fer-ho. Una abraçada per a ells.


Ah .... la rosa l'ha tallada el Pep en un jardí de Hanoi i l'ha portada cap aquí. Per a nosaltres.

No deixeu de visitar la seva pàgina de flicrk, recordeu que tenim l'enllaç posat aquí (on diu fotos Josep Girona) Quina activiat aquest home! I això que diu que no té gaire sol per fotos, si n'arriba a tenir ... seguirem guaitant, segur que encara ens esperen moltes imatges magnífiques.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que voleu que os digui! Día perfecte, com ja diuen les meves fotos. Bona passejada per Hoan Kiem Lake; pau i tranquilitat a tope, bon sopar amb els meus amics. (el "Lau" es un sopar molt tipic d'aqui el nort, sobretot quan fa fred.Es tracte de un caldo fet amb osos i orelles de porc i vaca, i verdures. Aquí si va sucan la carns tendres, les almejas i llagostins i verdures que et porten crues, tipus fondu). Una pasada de bó!. I la companyía i estimació dels meus amics, que també, com vosaltres, sempre "hi són". Entre ells i la conexió amb volsatres (gracies Magda un cop més) estem tots junts, més que mai; amb coses sencilles pero marevelloses. Os estimo!

meiga ha dit...

Nik ere bai