dimarts, 8 de gener del 2008

Caos

Avui millor, passat el mal d'estómac i la són d'ahir.

Encara amb el gust del llom que m'ha preparat l'Enric per dinar i amb la tassa de cafè al costat de l'ordinador vinc cap aquí per dir alguna cosa, potser per parlar de la casa del Ricard ...
Deixo passar l'estona sense adonar-me'n. Tinc molts correus nous i els reviso. Se m'ha girat feina tot un plegat: Possibilitats d'un nou grup per fer caminades per les nostres i boniques contrades. Haig de respondre als amics, han estat molt amables convidant-nos i enviant-nos el calendari. El Pep em comenta no sé què d'un nou lloc per editar blogs (o blocs). M'arrossega la seva crida a una pàgina desconeguda i de sobte em trobo relliscant per espais estranys que em parlen ara en anglès, ara en castellà, ara en català. Penso en la Pepa, que va ser la primera que va respondre la meva crida per trobar-nos en algun lloc, estirant els braços virtuals per sentir-nos, com remarcava l'Enric. El primer i bonic missatge de la Pepa que vaig copiar i enganxar perquè només em va arribar per correu, encara no sé on es va perdre ni perquè no va quedar instal·lat en el windows-live, aquell espai al qual el Pep no pot accedir. Penso en la Pepa dient, no sé a quin lloc d'Internet m'has portat ... Jo tampoc no sé gaire on navego, escric en pàgines que en res s'assemblen als blocs d'espirals, ben pautats amb ratlles o cuadrets, on escrivia les redaccions del cole. Han passat els anys molt de pressa, tant ... Què fàcil deu ser per als joves entendre aquest garbuix de dibuixos i enllaços, què difícil és per a mi .. .Com han passat els anys! Però necessito ser aquí, dins el garbuix, per trobar-vos, i mira que és difícil de vegades. Sereu al correu? Sereu al messinger? Sereu al espai windows Live? Sereu al blog? O al bloc? Però us trobo. Avui ha aparegut la Dolors, m'ha encantat, perquè sé que li costa. Era al windows Live. Sort que hi he anat perquè representava que allò ja ho havíem deixat, tot i que encara no estava quasi ni posat en marxa. Avui ha aparegut també la nostra meiga, directament des de Galícia, amb la seva escombra voladora, dient, i demostrant, que és capaç d'entendre'ns, parlem la llengua que parlem. Sí, som capaços, podem entendre'ns perquè o volem, perquè som nosaltres, i malgrat els anys, continuem, adaptant-nos, si cal a les noves tecnologies que ens fa ballar el cap, a les llengües, al que faci falta. SOM. Ètiques comunes. SOM. Dins del caos, en el caos, ens trobem. Estic contenta, molt contenta.

Però, mentre, s'ha fet tard. Haig de fer altres coses que ser davant l'ordinador. Haig de fer altres coses ... I encara no he parlat de la casa del Ricard. Però ho faré, potser més tard ... Potser demà. Potser aquí o en un altre espai, o en un altre blog (o bloc). Continuaré, continuarem. Senyor, com a passat el temps .. haig d'anar a comprar. Com a passat el temps.... ens fem grans. Però encara podem fer tantes coses...

Res no es mesquí ni cap hora es isarda...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola noia. Gracies per les teves noves paraules. De veritat que devegades es un caos. Jo tinc molt més temps que vosaltres, pero, a estones, sento algú que diu..."quieres dejar el ordenador de una puta vez y ayudarme..." uppppssss....te raó, entre la web en anglès que li vaig enviar a la Magda, el meu mal català , les fotos,i les vostres noticies em distrec i la noia te raó....deixo l'ordinador una estona.
Bueno, ara, més tranquil, ja tothom dorm en aquesta casa. Jo estic en el meu petit "despatx" i.... potser com a venjança, tic obert l'ordinador de taula i el portátil a la vegada. dos!!!!. Al portátil i estic instalant un sistema en una partició del disc dur, mentres vaig llegin el "blog de blocs", que és el nostre. Un caos!!! Pero em diverteixo, encara són les 11 del vespre i tinc temps abans d'anar a dormir.
De moment deixa aixó de la web en anglés, Magda, doncs tambe es un lio i veig que aqui ja ens anem sortin. Aquella em feia gracia doncs endemés dels textes i podies possar fotos entremig, pero no val la pena més caos.
La Dolors encara no le vist per aqui, la Pepa i la Alicia, sí. També m'agradaria que la Dolors s'hi apuntés, pero si per a mí també es un caos, que no sera per ella?. Pero de mica en mica. Hi SOM, i aixó es important.
En l'ordinador de taula estic escribin aixó mentres repaso els horaris de vols i els hotels, doncs el divendres dia 11 marxo de nou cap a Vietnam i Cambodja i torno el día 26. De tota manera procuraré estar al tanto, encara que no se si tindré temps per escriure. Em fa una mica de recança marxar, sobretot després del darrer viatje amb el susto que ens va donar en Peru, pero espero que aquesta vegada no hagi de tornar correns i tot vagi be. Si no pensés així, no em mouria de casa i aixó no pot ser.
M'agrada fer aquest viatge de tant en tant. Torno nou, al menys físicament. Un massatge cada dia; les meves fotos, els sopars amb els amics d'allá, els barcos pel Mekong. les postes de sol....en fí, tú ja ho coneixes una mica Magda. Mentres pugui, ho aniré fent.
També visc alguns problemes d'aquella gent i d'aquella cultura. No tot es bonic, però de tot, s'apren. Viure també les seves "miseries" em fa ser més petit, més respectuós amb els altres i sobretot, pensar que realment sóm uns afortunats, doncs els nostres problemes tenen poc a veure amb els seus. Per molta gent en aquest món, el principal problema es: "qué menjarem demà" i nosaltres, no el tenim. Vivim en un confort que molts ja voldrien i molts dels problemes que tenim, es fan més petits quan torno.
Be, la instalació al portátil ja ha acabat i aixó també. Fins la proxima, amics.

Anònim ha dit...

Mirennnnnn, Marquesa, gups. Que yo no tengo nada que ver con los enganches de tu hombre ......

Marxes altra vegada? Molt bé. Esperem les teves fotos i els teus comentaris sobre aquelles terres i la teva manera de sentir-les.

Em sap greu que no puguis penjar aquí les fotos però ja saps que hi ha un link al flickr que ens porta cap a tu. I si vols que en penjem alguna aquí només tens que fer-me-la arribar per correu i en un tres i no res la pengem. Si?

Petons amic, i si no dius res abans, que probablement ho faràs, fin la tornada

Anònim ha dit...

Ella sap que ningú en te cap culpa, només jo que ha vegades "se m'enva l'olla", jejejej...i cal de fer el sopar, el bany del nano etc.
Si ja enviare alguna foto i un cop reduida la pots penjar, es clar. M'agrada aquesta comunicació, molt, molt i molt.

Anònim ha dit...

aiiiiii.... que s'hem creman les croquetesssss!!!!!!

Anònim ha dit...

hola