Caos

Avui millor, passat el mal d'estómac i la són d'ahir.

Encara amb el gust del llom que m'ha preparat l'Enric per dinar i amb la tassa de cafè al costat de l'ordinador vinc cap aquí per dir alguna cosa, potser per parlar de la casa del Ricard ...
Deixo passar l'estona sense adonar-me'n. Tinc molts correus nous i els reviso. Se m'ha girat feina tot un plegat: Possibilitats d'un nou grup per fer caminades per les nostres i boniques contrades. Haig de respondre als amics, han estat molt amables convidant-nos i enviant-nos el calendari. El Pep em comenta no sé què d'un nou lloc per editar blogs (o blocs). M'arrossega la seva crida a una pàgina desconeguda i de sobte em trobo relliscant per espais estranys que em parlen ara en anglès, ara en castellà, ara en català. Penso en la Pepa, que va ser la primera que va respondre la meva crida per trobar-nos en algun lloc, estirant els braços virtuals per sentir-nos, com remarcava l'Enric. El primer i bonic missatge de la Pepa que vaig copiar i enganxar perquè només em va arribar per correu, encara no sé on es va perdre ni perquè no va quedar instal·lat en el windows-live, aquell espai al qual el Pep no pot accedir. Penso en la Pepa dient, no sé a quin lloc d'Internet m'has portat ... Jo tampoc no sé gaire on navego, escric en pàgines que en res s'assemblen als blocs d'espirals, ben pautats amb ratlles o cuadrets, on escrivia les redaccions del cole. Han passat els anys molt de pressa, tant ... Què fàcil deu ser per als joves entendre aquest garbuix de dibuixos i enllaços, què difícil és per a mi .. .Com han passat els anys! Però necessito ser aquí, dins el garbuix, per trobar-vos, i mira que és difícil de vegades. Sereu al correu? Sereu al messinger? Sereu al espai windows Live? Sereu al blog? O al bloc? Però us trobo. Avui ha aparegut la Dolors, m'ha encantat, perquè sé que li costa. Era al windows Live. Sort que hi he anat perquè representava que allò ja ho havíem deixat, tot i que encara no estava quasi ni posat en marxa. Avui ha aparegut també la nostra meiga, directament des de Galícia, amb la seva escombra voladora, dient, i demostrant, que és capaç d'entendre'ns, parlem la llengua que parlem. Sí, som capaços, podem entendre'ns perquè o volem, perquè som nosaltres, i malgrat els anys, continuem, adaptant-nos, si cal a les noves tecnologies que ens fa ballar el cap, a les llengües, al que faci falta. SOM. Ètiques comunes. SOM. Dins del caos, en el caos, ens trobem. Estic contenta, molt contenta.

Però, mentre, s'ha fet tard. Haig de fer altres coses que ser davant l'ordinador. Haig de fer altres coses ... I encara no he parlat de la casa del Ricard. Però ho faré, potser més tard ... Potser demà. Potser aquí o en un altre espai, o en un altre blog (o bloc). Continuaré, continuarem. Senyor, com a passat el temps .. haig d'anar a comprar. Com a passat el temps.... ens fem grans. Però encara podem fer tantes coses...

Res no es mesquí ni cap hora es isarda...