De calçots i calçotades

Bona tarda des de la bonica vila de Les Borges del Camp.
Són les 8 del vespre i fa una temperatura estupenda, al migdia un sol primaveral. Llàstima que quasi no he pogut disfrutar-lo.

Avui m'ha tocat aguantar misèries laborals més hores de les que el meu cos vol i pot. Us explico ... però millor no, és clar que no. Nou hores i mitja de "desconnexió obligada" ja en són prou. Ara per fi, vull i puc "connectar-me" a mi ..... a vosaltres.

Ara vull i puc traslladar-me a Vigo per veure com l’Anxo, amb les últimes llums del dia, acaba de podar la vinya (o rega l'hort)

Vull i puc recordar amb la Meiga els dies extraordinaris passats a camiño da Balbarda (que mai serà per a mi APR no sé què, ecs). Sí, aquests romans cada dia estan més locos. Resistirem estimada meigalicix. RESISTIREM.

Ara vull i puc donar-li les gràcies a la Pepa per preocupar-se per la meva salut. Ja estic bé, només una mica cansada a causa d'allò de que no penso parlar.

També tinc ganes de dir, ves quina tonteria però ho vull dir, que aquest migdia (quan feia aquell sol meravellós que no he pogut disfrutar) mentre engolia un menú ràpid, a la tele sense veu del restaurant ha aparegut el Silvestre Stallone i estava gordo, horrendo, tan monstruós que m'han vingut ganes de vomitar (Ves quina tonteria, no?) Però m’han vingut ganes de dir-ho.

Però, especialment, tinc ganes de dir que mentre feia un sol que no podia disfrutar i engolia un menú ràpid, a la tele sense veu del restaurant ha aparegut el Bardem. I estava guapíssim. Tan guapo que m'han vingut ganes de demanar-li un fill (vull dir follar).......
O, si no podia ser, tan sols un fort petó... O si no podia ser un gran somriure ...un petit somriure, encara que fos des de la tele sense veu del restaurant on engolia un menú ràpid, un migdia esplendorós, amb un sol que no he pogut disfrutar.

Felicitats Javier, he cridat. – Per ? – Doncs... per moltes coses, per exemple, per haver produït el documental "Los Invisibles". Els amagats, més aviat diria jo. Felicitats Javier (que ja sembles el Pep amb el seu amorós ull comunitari) Felicitats, per haver mostrat la realitat d’un patiment amagat per massa interessos. Per haver-nos ensenyat tantes morts que es podrien, però no es volen, evitar. Van veure el teu document l’arquebisbe de Barcelona i altres congregats ahir al Palau de Congressos de Barcelona? No ho crec, estan massa ocupats fent escarafalls quan les persones decideixen viure lliurament el seu amor o ser amos del seu cos, no tenen temps per pensar en els que es moren, tot hi que aquelles morts, si es volgués, es podrien evitar, com a mínim en part.

I és que avui tenia ganes de dir tot això, i més coses.

Tenia ganes, també, de saludar la Dolors, si ens llegeix des de Mèxic, encara que no pugui escriure.

I d’enviar una forta abraçada a l’Anna que té la mare ingresada.

I de preguntar a la Susa com està la seva germana. I demanar-li que quan pugui, es recordi d’explicar-nos que són les correas.

I sobre tot, tenia ganes de parlar de calçots .. sí, perquè comença l’època, i els diaris en van plens, i es fan concursos i ...

Tinc moltes ganes de parlar de calçots, de fet m’he assegut aquí amb la idea de fer-ho. Aquest volia que fos el tema de l'entrada d'avui. Ho tenia ben decidit.

Els calçots .. però és tard, i he ocupat massa espai. .... Aespaialitat i atemporalitat, sí, però el fet tangible és que no em queda ni temps ni espai per parlar de calçots, que era el títol d’avui.

Potser demà ....