Inici

Quatre de gener de 2008. Les Borges del Camp.

Asseguda al costat de la llar de foc de Torre Sans, escoltant els sons dels ocells que encara queden en el jardí i amb un quadre verd natural darrera la finestra, just al davant del sofà on estic asseguda mentre teclejo un portàtil nou, regal de Reis de l'home que estimo i amb qui comparteixo la vida des de fa cinc anys i mig.

Vuit anys, ja, de segle XXI. Quan de temps ha passat d'aquell “2001 Odissea a l'Espai” que vaig veure per primera vegada al cine club del Regina! Llavors ni podia imaginar-me què seria de la meva vida al 2008. Llavors, si m'hagués pogut veure aquí i ara, hagués firmat. Avui continuo firmant.

Hi ha moments que desespero, moments en què tot sembla massa buit, massa pobre. Ideals de joventut que no se sap on han anat a parar. Aquells setanta plens de confiança en un futur diferent, un món millor .... Aquells grups de persones unides en una mateixa lluita, compartint, sentint, vivint ... De vegades encara busco aquesta vida, i em sembla que no la trobo. Estiro els braços per palpar companys, idees, ètiques comunes ...

Els esdeveniments socials. La realitat de les noticies. Les lleis, els controls, les mentides dels que manen. Em sento encara rebel, com quan era adolescent i decidia que no, que no era això companys, pares, no és això... que no és això. I no sé que fer-ne d'aquests sentiments.

Escriu, em diu l'Enric, i jo li contesto: Però a qui? Com? Per a què?

Sóc al sofà blanc de casa, la casa que comparteixo amb l'home que estimo. Tinc a les mans una eina que m'ha regalat insinuant que podia escriure, que podia deixar anar tot allò que masses vegades se'm queda al pap i que, fins i tot, podia compartir-ho

Sóc a la sala de Torre Sans, vora el foc i sentin el cant dels ocells que encara queden, entra una llum preciosa per la finestra. Hi ha pau. Si el segle passat, si durant aquells setanta que enyoro, hagués vist, com en una pel·lícula, aquesta situació, hagués firmat. I encara firmo, més que mai. Soc afortunada de ser aquí de compartir la meva vida amb l'Enric i de poder escriure tot això.

D'altra banda no estic sola, tinc, a més del meu company, molta gent que estimo, amb qui puc compartir il·lusions, i també una ètica de vida similar.

Sí, soc afortunada i tinc ganes de dir-m'ho i de dir-ho.