MEXIC

Avui ha vingut la Dolors des de Mexic.

Diu:

Hola des de Mexic.
Aquest ordinador és tercenmundista, i molt dificil de manegar.
Estem molt bé. El viatge una pallissa, peró bé. Fa calor i bons dies, abans d'ahir vam veure una tormenta freda de llamps i trons impressionats, des de la terrassa de l'hotel. Més tard vam saber que havia fet molt mal a una part de la cuitat, incluent algun mort. Quina paradoxa! I nosaltres contentes pel que habiem viscut.
Demà comencem ruta. Aquí és una ciutat inhumana, com diu la Carme, pero ens movem bé.
Fins aviat,molts petons esperant noticies vostres.

_____________________________________________________________________

Com sempre, quan algú de nosaltres és a un lloc concret, tots hi som una mica.

Com sempre, des de l'aespaialitat i l'atemporalitat, podem anar a veure Mexic o podem parlar amb algun il·lustre ..... encara que ja no sigui aquí, encara que, de fet, hi serà sempre.

Avui, al escriure Mexic al títol de la nova entrada, l'Octavio Paz ha aparegut somrien, ha llegit els derrers comentaris i ens ha deixat algunes de les seves frases.

- Las masas humanas más peligrosas son aquellas en cuyas venas ha sido inyectado el veneno del miedo.... del miedo al cambio.

- Una nación sin elecciones libres es una nación sin voz, sin ojos y sin brazos.

- Ningún pueblo cree en su gobierno. A lo sumo, los pueblos están resignados.

I finalment, conminant-nos a continuar amb les històries de les cases, i molt en sintonia amb el Ricard, l'Octavio ens diu:

- La arquitectura es el testigo menos sobornable de la historia.