Ens acaben d'enviar un regal.
És aquest buda.
Una figura realment estranya perquè li falta una mà i té taques al braços i a l'esquena.
No ens han dit d'on és.
Pep, si veus aquest buda per Vietnam ja ens en explicaràs alguna cosa.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
4 comentaris:
(Encar no he vist el buda).
Aquesta tarda me estirat una estona i he comés un error garrafal. He possat la puta tele. Perquè hi han televisió a totes les habitacions de tots els hotels de tot el món?.( Bueno, callo perque a casa també en tinc. ups,,,).
El cas es que han sortit les noticies de la CNN (USA). He pogut veure com el rei de Arabia li penjava una grossa medalla al coll del Bush. Agraiment per la visita i sobretot pel "regal", (no sé quan els hi ha costat) de les armes més modernes (d'aquelles que maten més i fan més de mal) que els hi ha vengut. I m'han vingut ganes de ferli una carta al sr. President.
"Gracies una vegada més, sr. President. Gracies per aquestes armes que són més bones imatan més. Orient midjà i el món sensé necessiten més armes, més morts. Avui, també, he escoltat a la seva tele que a USA hi han hagut més de 200.000 despidos i sobretot, que una companyia de discos ha despedit a 2.000 empleats. Perquè no els possa vosté, que tant de poder té, directament a les seves fábriques d'armes directament?. Matariem (mai millor dit) dos ocells a la vegada. Tanta música! Millor que façin armes sr. President. Total, perquè volem música per la gent si deprés els hem de matar?. Gracies sr. President, vosté es mereix aquesta medalla i totes les medalles del món!. Es nota que és vosté un fill del poble, per el que treballa i que promou la democràcia i llibertat per arreu del mòn.Llàstima que només li quedi un any de feina, pero no es preocupi, sr. President, que darrera seu ni vindrà un altra per seguir la feina. Matar és important sr. President!. Per cert, estic en un país a on vosté i els seus en varen matar més de tres milions.Un país que segueix més viu que mai i de òn vosté va haver de sortir amb la cua entre cames. Potser demà tindré l'honor de sopar amb el general Giang Boi Zoi que va fer firmar la claudicació als francesos el 1954 en la batalla que aquets varen perdre a Dien Bien Phu i que després, de ben segur, fa ser un dels principals estrategues amb el general Jiap i em Ho Chi Min per fer-los fora a vosté i als seus. Vol que li digui alguna cosa, sr. President, de par seva?."
Després, cap al tard, he anat a fer unes fotos al meu "santuari". M'ha passat un incident. Resulta que vaig a fer fotos de nit, sensa flash i que a la sortida del bar, m'he deixat la motxilla oberta i he perdut el flash!. Al cap de una hora més o menys, al tornar a l'Hotel, m'en he adonat. Cullons! 289 euros!! Així que he agafat un taxi i he tornat al bar amb poques esperançes. Allà em guardaven el flash! Només m'han detmanat, si os plau, si els hi podia fer unes lletres d'agraiment al llibre de visites del bar. I tant!!! Bona gent!
Bé, per avui ja os deixo, m'en vaig a dormir. Demà més i demà passat aniré ja cap a Cambodja. Espero, també, seguir conectat! (Desconecta Magda!, les compres, fer el llit, la roba, la feina...jejejeje. Es conya. Se que aquets dies soc un privilejat).
Pep a ver si desconectas tu tambien, no dices que has ido para desconectar?, si esto no tiene remedio, la revolucion esta pendiente, llegara nuestro dia je,je,je, que mas quisieramos , verdad?. Me das una envidia que no te puedes imaginar
Susa .... sempre hi haurà, afortunadament, una revolució pendent. Individual i col·lectiva. Al menys vull pensar-ho així. Encara que sigui per romanticisme. Una altra cosa és si som capaços de viure i actuar d'acord amb la nostra utopia ... Uf, paro, deigem, per aquesta nit la filosofia.
Petons ....
EL GENERAL NGUYEN BOI GIONG
Avui he anat a dinar amb la meva amiga Linh, amiga ja de fa anys i que m'ajuda em tot el tema logistic: hotel, billets d'avió, excusions, etc doncs treballa en l'agencia de viatges Halong Tour. Després de dinar em anat a fer una visita al meu amic (tiet seu),el General Nguyen Boi Giong. Está fantàstic, amable com sempre (te 83 anys) i amb una lucidesa envejable, parla un francés perfecte. El vaig coneixa fa uns anys i m'agrada visitarlo i escoltar les seves batalletes. Es un home sencill, humil, que viu en un cuarto a sobre de una comisaria. Un cuarto ple de pols i fotos dels seus records. Una vella maleta, una bici i com a cosa anecdótica, tenin en compta el seu curriculum un rellotja amb la forma de la Torre Eiffel. Dic anecdótica dons aquest homenet petit i sencill era el secretari primer del famós General Giap (ja mort), General en cap de l'exercit vietnamita que va aconsseguir, entre les seves victories per la independècia d'aquest poble, la rendició dels francesos a l'any 1954 en la famosa batalla de Dien Bien Phu. En aquell acontexeiment el meu amic el General Giong era el seu secretari i li va donar al comandant francés els papers per signar la claudicació. Acabaven més de 100 anys de imperialisme francés a Vietnam.
Avui m'ha explicat que a l'ant 1969 els xinesos van intentar invadir novament Vietnam (ho han intentat moltes vegades desde el segle X.) Doncs be, en Giong va ser anumenat General jefe de les tropes viets i en un front de 400 kms. de la frontera xinesa i al front de quasi 1 milió de soldats viets van tornar a fer fora als xinesos.
També m'ha explicat com al 1979 va ser anomnat comisari especial en logística i estrategia militar per comandar les trope viets que entrant a Cambodja varen acabar ambs el Kmer Rojos i el nefast general Pol Pot. Amb un somriure que se li escapava com un nen dolent em deia que els KmerRojos eren els alumnes dels xinesos i que ell, havia estudiat estrategia militar a Pekin fa anys i per aixó li va ser fácil vence als xinesos i als Kmer rojos. Es un home divertit, sobretot quan el veus remanar el seu móvil per trucar per teléfon. Es recordava molt de mi de les anteriors visites i m'ha fet un regal. Una foto que tenia en el seu "despatx" particular, del General Giap amb un saludo a mí i als meus amics, o sie, vosaltres, dels que li he parlat. (Quan arribi a casa, amb l'escaner, os faré arribar la salutació).
Tenia, el General, alguna cosa que fer, pero m'ha detmanat el nom de l'hotel a on estic i al vespre, a le 8 vindrá a veurem altre cop i anirem a sopar junts. Os deixo a Flick alguna de les fotos d'ell i del seu cuarto. Aquí, quan es retiren els generals,no ingresen a cap consell d'administració d'empresa ni tenen cap més poder que el ser tant pobres com els altres . Només una vida al servei de la independència del seu poble.
Publica un comentari a l'entrada