Missatge de la Dolors escrit el dia 29 de gener pels que segueixen el calendari gregorià.
A les 23.23 hores pels que són en aquest lloc que ningú no ha vist mai i que anomenen meridià de Greenwich.
"He entrat al blog i no sé com escriure-hi.Ara estem a Zacatecas, demà cap a Guadalajara i al altre cap al Barranco del Cobre en tren.La ciutat inhumana és Mèxic DF. Els voltants molt interessants, sobretot a Teotiuacan; El lloc on els homes es converteixen en Deus. Els temples del Sol i la Lluna, impressionants. Penso mols amb vosaltres i espero seguir estant en contacte. Molts petons per avui"
No et preocupis per com escriure al blog, estimada Dolors, ja veus que hi ets, només fa falta voler i d'una o altra manera hi arribaràs.
_______________________________________________________________
L'altre dia jo deia que l'Octavio Paz deia que "l'arquitectura és el testimoni menys insubornable de la història". Què en sabríem ara dels asteques, per exemple, sense la seva arquitectura? Diuen que Teotihuacan va arribar a tenir més de 200.000 habitants. Que va ser un petit "imperi" que es va estendre, fa uns 2.500 anys, a base del comerç i el diàleg amb els pobles veïns, i mai per les armes. Diuen que el seu nom vol dir "lloc on els homes es converteixen en deus,"cosa que els gnostics interpreten com la confirmació de la seva doctrina, "només amb la mort aconseguim créixer" Per als gnostics el conjunt arquitectònic de Teotihuacan ens mostra un recorregut iniciàtic que no és altra cosa que l'al·legoria d'un treball interior cap una mort no física sinó de canvi, fins desfer-nos de tots els nostres defectes psicològics. Altres interpreten que Teotihuacan vol dir "lloc on neixen els deus" De fet hi ha una bonica llegenda sobre el naixement del Sol i de la Lluna a Teotihuacan, algun dia li farem explicar sencera a la Dolors. El més genial és el final d'aquesta llegenda: Dos personatges, després de passar diverses proves, es converteixen en deus, concretament en Sols. Però, un dels dos, quan era home, havia estat molt ric i també molt avar. Un pagès, que li devia tenir mania amb raó, quan el va veure convertit en Sol, li va llançar una espardenya i llavors es va apagar. I d'aquesta manera es va crear la lluna, més apagada i bombada. Hi havia qui afirmava que la gran avinguda central, també anomenada Passeig dels Morts, estava habitada per gegants. Hi ha qui encara pensa que realment devia ser així. L'origen de les piràmides i les escultures monumentals de Teotihuacan, anteriors a les egipcíaques, es tot un misteri, un més dins aquest blog. Sigui com sigui, Teotihuacan és un testimoni més de les cultures que foren devastades per invasors. No ens han deixat documents, no ens ha quedat gaire res, a banda de les històries que van voler inventar els conqueridors. Només les pedres majestuoses parlen, això sí, cal saber escoltar-les.
I mentre, a Torre Sans, un home rascleteja fulles i les crema en un racó, un home senzill, que quan em veu somriu (només li queden quatre dens) i em diu - hoy la vamos a volver a tener con los viejos del banco, me dicen que hay humo, y yo les digo, pues vaya noticia, ya lo sé, lo estoy haciendo yo- I al cap d'una estona, quan em torna a veure – El lunes no vendré, tengo que ir al dentista a ponerme la boca, por dar gusto a la mujer, sabe? Que por mi ... - Pero mañana sí, a ver si acabamos esto, el dueño de un jardín que limpio quiere que vaya porque el domingo tiene eso de los cebollones, pero no voy a ir que el jardín está bien y lo que quiere es que barra, y yo le digo que yo no barro, pero yo le pago, me dice él, ni que me pague, le digo yo, el jardín se lo límpio, pero barrer no barro que esto es cosa de mujeres.
Torre Sans, el fum i el senyor Santiago
L'amo d'un jardí sense fulles que el senyor Santiago ha netejat, però no escombrat, el diumenge té això dels cebollones i s'haurà d'escombrar ell el terra. A Torre Sans no escombrarà ningú, o ho farem entre tots o ... tant li fa. A Torre Sans tindrem la nostra calçotada el dia 1 de març, i ens és igual que estigui o no escombrat ... i és que hi ha moltes maneres de fer calçotades, en vull parlar en aquest blog, potser ho faré demà.
9 comentaris:
Mentre jo jugo en un espai el Pep juga en un altre. Un bloc preciós, un bloc de fotografia, complement magnific d'aquest, germà, amic, enllaços i més enllaços, maneres d'estirar els braços i trobar-nos. Això em posa contenta, però no el motiu pel que ho ha fet. Ha deixat un comentari sobre i·legalitzacions a l'entrada d'ahir. Un vídeo sobre tortures l'ha posat de més mala llet.I no és per menys. La situació al país Vasc és difícil i molt dura. Fins on hem d'arribar? Fins quan hem de continuar sentint la ràbia i comprovant com la pell de gallina ens omple el cos mentre veiem i sentim un vídeo?
http://es.youtube.com/watch?v=AOlnKghUORg
Ara penso que demà no sé si podre parlar de calçots, tinc feina demà a la tarda. I demà passat, quan surti de treballar aniré correns a agafar el tren per ser a Terrassa a l'hora de l'estrena de la pel·licula del Solé Tura. Pepa, ja quedarem. I dissabte a Terrassa no tindré ordinador. I diumenge a Terrassa tinc una paella familiar i tampoc no tindré ordinador. Quan podré tornar? Em semblarà impossible estar més d'un dia sense escriure aquí, no he deixat de fer-ho des del dia de Reis. Bé, espero trobar-hi més coses dilluns. Perquè dilluns parlaré de calçotades.
hola estic molt liada espero aquets fi de setmana dedicarvos una mica de temps
Magda...ara tens un bon portàtil.....a Terrassa també pots trovar alguna adsl. No possis excuses...jajajajja què durs poden ser els amics a vegades!!!!! (es que et necessitem)
"Los obispos proponen que no se vote a quien negocie con terroristas" Bravo!!! L'esglesia d'aquest país, o més ben dit la cúpula de bisbes que la governan, sempre fant un pas endevant! Junt amb la notícia també diuen que no es voti a aquells que fan lleis de l'Educació per la Ciutadania i que toleren matrimonis homosexuals. Ahi...... ahi........ Rès de nou, ja ho sabiem, però apareixer amb aquets titulars en la precampanya electoral...ahi...ahi que s'els veu la de sota senyors bisbes!. Mai, que jo recordi, haviem tingut una creuada tan forta en plena campanya. De qué tenen por?. Què se li escapa a aquesta "esglesia"? Calerons...calerons.... A veure quan un govern deixa de subvencionar a tanta merda!!! Potser si fossin pobres de debó pensarien i es preocuperien d'altres coses. Però mentres disfrutin dels diners del contribuient,, hem d'aguantar declaracions com aquestes?. Pare, perdonals perque no saben el que fan!
Sí que saben el que es fan ..... i el més greu es que no sembla que es pugui aplicar gaire alló de "ladran luego cabalgamos". En tot cas el que es segur es que no galopem prou.
Si trobo un espai amb ADSL a Terrassa el més segur és que també hi haurà un ordinador on poder mirar i potser dir hola. Però, segurament de calçots no en parlaré fins dilluns ...No patiu que us continuaré donat la tabarra, de moment no tinc intenció de deixar d'escriure sobre totes aquelles coses vanals i doméstiques que em passin pel cap. Encara no ha arribat la censura a aquests petits blogs inofensius "todo se andarà" a poc que ens despistem.
Es casi mitja nit. La Dolors és a Gaudalajara i diu que el que estan veien és molt igual que Brasil. A la iñauteriak de Donosti el Peru estava guapíssim. A Terrassa ja deuen haver sortit del cine, però jo no hi he anat, en lloc d'agafar el tren he preferit quedar-me i passar una estona visitant una gran amiga que és a l'hospital. Després, per distreure'ns, hem anat al cine, los crímenes de Oxford, m'ha agradat, potser sezilla, però amb una filosofia amb que m'he identificat i això sempre dona gust. Què ve després de l'1 i el 2, el 3? no sempre ... també pot ser el 4 o el 10, res és immutable i demà tot és possible, fins i tot que faci una nova entrada, avui no, és molt tard; les 23:35 a Les Borges del Camp, bona nit amics, us estimo i demà us continuaré estimant, a part d'això, què més puc afirmar? ... ben poca cosa, o res, i quan no hi ha veritats, què és pot fer ?... millor callar. Si heu vist la peli sabreu de què parlo i si no possiblement també, aixó doncs, fins demà amb una forta abraçada.
No he vist la peli, Magda, pero em sembla que sé de què ens parles. Tot és tant efímer... (no sé si es diu així en català, ja sabeu que el meu català es molt dolent); Les úniques veritats... aquelles que nomès hom pot reconèixer a dins seu i encara a vegades ens enganyem!. Gracies bonica per estirar els braços un cop més i fernos arribar la teva abraçada amorosa. Desde aquí l'Urumea també t'estimem.
de quina peli parleo?
Magda es que torna esta ingresada la Celia?
Publica un comentari a l'entrada