Persones, animals i coses .

Publicat per l'Enric

Els Reis li van portar un ordinador portàtil a la Magda. La meva intenció era que seguís escrivint una novel·la que va començar fa uns anys i de la que n’havia recuperat uns capítols. De fet, al començament li deia: “Magda, en saps, pots seguir la novel·la que vas començar”. però ella ni cas. Fins que en algun moment va sorgir la idea del bloc.“Ho deixarem sense títol...” és això, el que li ha sortit i que s’ha convertit en una eina de comunicació excel·lent. Ara sabem coses de la casa del Ricard i d’altres cases que apareixen. Sabem de viatges i veiem i sentim vivències i fotos quasi al mateix moment en que es produeixen. Anem de l’extrem Orient a Amèrica, i a Galícia, i a Terrassa i a Oanes, i a...Gràcies Magda per aquesta eina, (tot i que saps que gràcies no es pot dir...)Però jo vull parlar de persones, animals i coses.

Des de fa uns dies ve a casa a ajudar-nos a recollir fulles el señor Santiago...

El senyor Santiago va arribar d’Extremadura ara fa 50 anys. Era pagès, i ara ajuda a esporgar olivers i a netejar jardins. I cuida el seu net. La filla del señor Santiago va fer de cangur als meus fills ja fa ays. Al señor Santiago això li fa gràcia. El señor Santiago no parla gaire. De vegades murmura: “Qué sucio está este jardín...” i segueix recollint fulles amb el rasclet.

Ahir vaig decidir despedir-me d’una grip que m’ha tingut gairebé una setmana sense ganes de fer res. I vaig fer el que abans se’n deia “una passejada higiènica”. Vaig anar fins a Riudoms pel camí vell, un camí estret, ara encimentat, que passa entre camps d’avellaners i conreus. De tant en tant trobes una casa més o menys senyorial, amb gossos cridaners i potser el propietari o algun convidat tafaner que guaita des d’una finestra. I també vells pagesos que fan alguna mena de feina. Vaig veure un pagès, potser d’uns 80 anys, amb les cames ja torçades i les mans agarrotades per l’artrosi acariciant les branques d’un ametller florit disfrutant de la bellesa de l’instant... Més lluny, unes aloses volaven. Feia temps que no veia aloses. Van en grups no gaire nombrosos i alegren el dia amb els seus cants. Més amunt una àguila planejava buscant el seu aliment. Una puput passa el camí. La merla guaita entre les bardisses, el gaig mostra les plomes vermelles de la cua.





Va ser una reconciliació amb la natura, amb el camp, tot i que la pressió humana és imparable. Allà cases adossades amb jardins artificials al davant. Més lluny, un mas convertit en deixalleria de ferros....

Coses, animals i persones que són amb naltros ....